L’objectiu de les xarxes socials i de la web 2.0. és millorar la interacció entre els internautes, i així, compartir informació i dinamitzar-la d’una forma més fàcil i ràpida. A més, també es fomenta el contacte entre les persones, i compartir la vida diària.
Fins aquí, les xarxes socials són una meravella. Intercanvi d’articles interessants, notícies que arriben més ràpid, salutacions a la cosina que no veus de fa 3 anys, organitzar un sopar amb els antics companys de la uni, etc etc.
Però i els adolescents? Doncs, curiosament el que estic veient entre els nens i nenes de entre 14 a 17 anys és justament un efecte invers: les xarxes socials els estan tornant tontos. Ja no parlaré del efecte messenger, si no que el facebook per exemple està tenint en ells uns efectes molt interessants.
Si abans s’adormien i quedaven atontats amb la televisió, ara ho fan amb el facebook. Es passen hores davant la pantalla “esperant”, sí sí, esperant a que passi alguna cosa, que algú posi quelcom graciós en un mur, que algú trenqui amb la seva parella, que pengi un vídeo, etc.
Esperant, esperant i esperant. S’han tornat menys actius, menys participatius, necessiten constantment un estímul per començar la interacció. He notat, com després, en la vida real els hi passa quelcom semblant. Esperpent a que tu els hi diguis de fer quelcom per fer-ho, tenen, instintivament, molta més vergonya.
Per suposat, tot el tema d’intercanvi de informació, articles o coses interessants res de res, a part de fotos i cotilleos poca cosa més.
Irene Sadornil / Marina Callejon